L’Ajuntament expropia un pis buit del BBVA per destinar-lo a lloguer social

Els equips d’habitatge gestionen uns 300 casos oberts que, a priori, haurien de ser objecte d’oferiment de lloguer social en compliment de la 24/2015.

L’Ajuntament de Barcelona ha executat la primera expropiació forçosa del dret d’ús d’habitatge, per un període de 10 anys i atenent a motius d’interès general. Això vol dir que legalment ja és titular del dret d’ús sobre l’habitatge i ha incorporat al parc municipal d’habitatge un pis propietat de BBVA que aquesta entitat tenia buit. Ara serà destinat a lloguer social. I això ho ha pogut fer en aplicació de l’article 15 de la Llei 4/2016 de 23 de desembre de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, que torna a estar plenament vigent.

Els requisits legals que permeten utilitzar aquesta via d’expropiació són, per una banda, que els habitatges es trobin en zones de forta demanda i gran necessitat, i per una altra, que estiguin inscrits o siguin susceptibles de figurar en el Registre d’habitatges buits de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En concret, l’habitatge expropiat, que es destinarà a lloguer social, es troba al carrer Palerm, al barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí.

El TC va admetre, l’octubre del 2017, el recurs del Govern estatal (en aquells moments governava el Partit Popular) contra una desena d’articles de la Llei 4/2016, una llei que a la vegada ja era una resposta a la suspensió d’una altra norma aprovada pel Parlament català a partir de l’impuls d’una ILP (iniciativa legislativa popular), la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. El TC va aixecar aquesta suspensió el 28 de març de 2018, una decisió prou transcendent perquè tornaven a estar vigents tres articles concrets de la Llei 4/2016, entre ells l’article 15 que permet l’expropiació del dret d’ús temporal de l’habitatge per un període de quatre anys com a mínim i de deu anys com a màxim, sempre que els immobles estiguin situats en àrees amb una demana residencial forta i acreditada.

En el moment de la suspensió, l’octubre de 2017, l’Ajuntament de Barcelona tenia 16 expedients oberts i en tràmit, que va haver d’interrompre durant el mateix període que van restar en suspens els articles de la llei. D’aquests, l’Ajuntament ha recuperat 7 procediments a banda del que ja ha finalitzat, que corresponen a habitatges buits de les entitats Caixabank, BBVA, la Sareb i Bankia.

L’Ajuntament sancionarà un gran tenidor per no oferir lloguer social abans d’iniciar un procés de desnonament

Un altre dels terrenys en els quals l’equip de disciplina de l’Ajuntament de Barcelona ha reiniciat l’activitat sancionadora per fer complir la normativa és el relatiu a l’obligació d’oferir lloguer social a famílies vulnerables abans d’impulsar processos de desnonament. Aquesta obligació es troba a l’article 5.2 de la Llei 24/2015 de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquest va ser un dels articles que va quedar també suspès pel TC i que amb el desistiment del recurs torna a estar vigent.

En aplicació d’aquest article, l’Ajuntament ha iniciat un procediment sancionador contra una societat gran tenidora d’habitatge per impulsar un procés de desnonament sense oferir prèviament el lloguer social a la família, que es troba en situació de vulnerabilitat. Aquest cas, que ha passat al barri del Raval, és el primer d’aquestes característiques que posa en marxa l’Ajuntament d’ençà que es va aixecar la suspensió d’articles de la Llei 24/2015. El fet de no oferir el lloguer social pot constituir una infracció greu, que d’acord amb el que preveu la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, es podria sancionar amb una multa de fins a 90.000 euros.

Per altra banda, els equips de l’Ajuntament que treballen en el camp de l’emergència en l’habitatge, han reincorporat en els seus protocols d’intervenció aquestes normatives recuperades. Això els permet exigir a les grans tenidores d’habitatge que ofereixin un lloguer social a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.

La Llei 24/2015 també va ser parcialment suspesa al mes de juny de 2016 pel TC arran d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern del Partit Popular contra una desena d’articles fonamentals. Malgrat els pocs mesos de vigència que va tenir (9 mesos) aquesta norma va permetre aturar a Barcelona 50 desnonaments i convertir-los en lloguer social. La suspensió de la norma durant més de 2 anys va impedir que s’apliqués en 397 casos de grans tenidors que haurien estat subjectes a la Llei 24/2015, i per això, els seus llogaters o propietaris van perdre, finalment, el seu habitatge.

La suspensió parcial d’aquesta llei no es va aixecar fins al febrer de 2019, gràcies al treball del Grup Promotor de la 24/2015. Actualment hi ha uns 300 casos oberts que, a priori, haurien de ser objecte d’oferiment de lloguer social i que es troben en gestió.