Barcelona impulsa el primer dentista municipal de l’Estat amb preus fins a un 40% inferiors als actuals

La proposta complementa el nou servei d’odontologia gratuït per a persones vulnerables i vol afavorir l’accés al dentista del conjunt de la ciutadania i especialment de les classes socials més desafavorides.

L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits necessaris per crear un una iniciativa econòmica municipal de serveis d’odontologia oberts al públic. El nou servei de dentista municipal sorgeix amb el doble objectiu d’oferir a tota la ciutadania que ho demani un servei d’odontologia a uns preus ajustats als costos i, a la vegada, garantir la qualitat assistencial i les condicions laborals satisfactòries per als equips professionals.

La proposta de l’Ajuntament ja compta amb tots els estudis previs sobre el seu encaix legal i la seva sostenibilitat econòmica i, en cas que es compleixin tots els tràmits necessaris i els terminis previstos, entraria en funcionament en un any, aproximadament. Aquest nou servei tindria capacitat per atendre unes 36.000 persones l’any amb uns preus que podrien ser fins a un 40% inferiors als preus actuals que hi ha a la ciutat de Barcelona.

La primera de les passes previstes perquè l’Ajuntament exerceixi aquesta nova iniciativa municipal en matèria de serveis d’odontologia es va fer el passat mes de novembre, quan l’alcaldessa Ada Colau va signar un decret per constituir la comissió d’estudi encarregada d’elaborar la memòria justificativa sobre la conveniència i oportunitat d’aquesta proposta. Per a la seva tramitació cal ara l’aprovació inicial a la Comissió de Drets Socials del proper 15 de gener, per tal que posteriorment sigui sotmesa a exposició pública, es responguin les al·legacions formulades i, si s’escau, s’aprovi de manera definitiva al Plenari del Consell Municipal del mes de març. En qualsevol cas, aquesta iniciativa econòmica es faria sota l’empara de les lleis vigents, que impliquen que per iniciar qualsevol activitat econòmica municipal l’Ajuntament ha de demostrar la seva conveniència i oportunitat, que l’activitat futura no genera cap risc per a la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, que compleix amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera i, a més a més, que tot plegat es farà sense cap subvenció pública i en règim de lliure concurrència, en el marc dels principis de llibertat d’empresa i economia de mercat.

La nova iniciativa municipal, la primera que es fa a l’Estat d’aquest tipus, va molt més enllà del servei d’odontologia municipal gratuït per a persones en situació de vulnerabilitat que l’Ajuntament de Barcelona ja va posar en marxa l’estiu passat, un cop analitzat que la previsió de 2.000 persones tractades l’any per aquest servei específic queda lluny de resoldre el problema de l’accés a tractaments odontològics en un ampli sector de la població barcelonina, especialment per la limitada cobertura pública existent, les desigualtats en la utilització de serveis i les disfuncions en l’oferta privada que els mateixos col·legis professionals han denunciat reiteradament.

D’aquesta manera, l’Ajuntament de Barcelona referma el seu compromís amb la salut dental, tot reiterant la necessitat que se n’ampliï les administracions competents ampliïn la cartera pública de serveis. De fet, entre els estudis previs també s’ha contemplat la possibilitat d’ampliar l’oferta actual de serveis gratuïts d’odontologia social o bé oferir subvencions als col·lectius amb menys recursos econòmics, però s’ha pogut constatar que l’impuls d’una iniciativa econòmica és una proposta sostenible econòmicament perquè l’empresa s’autofinançarà sense necessitat de recursos públics, i té capacitat de modular la seva activitat i el seu eventual creixement en funció de la demanda real que rebi.

Accés desigual
S’espera que la posada en marxa de l’activitat contribueixi a augmentar l’accés de la població al dentista, atès que l’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el percentatge de la ciutadania que hi ha anat durant l’últim any és només del 40,8%. Aquest percentatge es redueix molt entre les classes socials més desafavorides, tot i que són precisament les que presenten més necessitats d’obturacions dentals, per exemple. A més a més, la mateixa Encuesta Nacional de Salud de 2017 ja indicava que el 12% de la població de Catalunya manifesta no poder accedir a l’assistència dental per un motiu econòmic, i que aquest percentatge s’incrementa sensiblement entre les persones amb menys recursos.

Els indicadors sobre la cobertura odontològica de la població es produeixen en un context en què a Catalunya només un 10% de les visites odontològiques es fan dins de la cobertura de la sanitat pública i, igualment, s’aprecien disfuncions remarcables en l’oferta odontològica privada. Per una banda, un informe comparatiu de l’Associació de Consumidors i Usuaris en Acció (FACUA) amb dades de 2014 i que analitzava 150 clíniques dentals de tot l’Estat ja apunta que Barcelona és una de les ciutats de l’Estat amb els preus més elevats. Per altra banda, en els últims anys s’han produït diversos escàndols en algunes franquícies de baix cost que han afectat milers de persones i el mateix Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha alertat repetidament sobre l’increment del nombre de queixes de les persones usuàries i com les ofertes amb preus molt baixos han portat a disminuir costos en els dos puntals dels serveis: el personal professional i els materials utilitzats. La proposta de l’Ajuntament de Barcelona, que en tot cas estarà sotmesa al concurs i el diàleg amb els professionals, sindicats i ciutadania per introduir millores, busca garantir un servei de qualitat i unes condicions laborals satisfactòries per intentar revertir una part de tots aquests dèficits.

Previsió acurada
Un cop feta l’anàlisi de la situació actual del sector, l’Ajuntament ha elaborat un pla de viabilitat detallat sobre com hauria d’arrencar la iniciativa i quin és el retorn que tindria durant la primera dècada de funcionament. Aquesta anàlisi conclou que la iniciativa seria totalment viable econòmicament. La cartera de serveis inclouria les extraccions, periodòncies, higienes dentals, obturacions, endodòncies, pròtesis amovibles i fixes, fèrules, implants i ortodòncies.

El pla de viabilitat preveu igualment que es podrien arribar a atendre unes 36.000 persones l’any, 18.000 ja durant el primer exercici i amb només un centre en funcionament que disposi de vuit butaques amb una ocupació del 80% de l’horari laborable. Cadascun dels centres comptaria amb un equip d’uns 23 professionals (4 odontòlegs, 9 auxiliars d’odontologia, 3 higienistes, 6 persones per treballar a la recepció i una coordinadora del centre) i una dimensió d’uns 200 metres quadrats degudament equipats. El projecte contempla igualment una inversió de fins a 1.150 euros per metre quadrat; el pagament de salaris en línia amb les condicions vigents a la sanitat pública; el cost del material i els costos de manteniment. Les tarifes que garantirien la sostenibilitat de l’activitat oscil·larien entre els 55 euros d’una obturació, els 160 euros d’una endodòncia i els 30 euros d’una higiene (els tres procediments més habituals i que representen el 60% de les sessions en qualsevol clínica dental). És en base a aquests preus i a la seva comparativa respecte a l’estudi dels preus actuals fet per FACUA que el pla de negoci estima que els preus serien un 13% inferiors als del mercat pel que fa a les obturacions, un 30% en les endodòncies i un 43% en les higienes.