Baixen un 22% els processos judicials de desnonament a la ciutat

La Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) es consolida.

D’acord amb les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) els processos judicials per desnonament han caigut un 22% des de 2014 a la ciutat de Barcelona. I és que la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) va atendre al llarg de 2017 un total de 2.351 unitats de convivència noves que es trobaven en risc de pèrdua de l’habitatge, un 50% més que el 2016, quan el volum de famílies ateses va ser de 1.574.

El territori en el qual la UCER ha realitzat més atencions durant el 2017 ha estat Nou Barris, seguit molt a prop de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Són també districtes a on l’activitat de la UCER és notable els d’Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí i Eixample.

Font: Ajuntament de Barcelona

Aquestes 2.351 unitats familiars o casos atesos corresponen en realitat a 7.760 persones, de les quals, 5.383 són adultes, i 2.377 són menors. El perfil familiar i econòmic d’aquests casos és una llar formada per 3,3 persones, majoritàriament amb presència de menors, amb ingressos mensuals inferiors a 570 euros en el 57% dels casos i amb ingressos inferiors a 855 euros en el 72% dels casos.

Dificultats per pagar el lloguer

Les dades de 2017 d’activitat de la UCER mostren les dificultats per al pagament del lloguer com la principal causa dels processos de desnonament de famílies a la ciutat de Barcelona.

La problemàtica de la pujada dels preus del lloguer a la ciutat té un impacte molt gran perquè el 38% de les llars són de lloguer. En canvi, només l’1,5% són lloguers assequibles en habitatges públics. És per això que entre les unitats de convivència en situació de risc d’exclusió residencial ateses durant el 2017, la situació més comuna de tinença era la de lloguer, que representava un 51% dels casos.

En segon lloc se situen les unitats de convivència en situacions de tinença a precari, amb ocupacions sense títol habilitant, que representen un 36% dels casos. Finalment, cal destacar que únicament un 7% de les unitats de convivència residien en habitatges de la seva propietat. La distribució és força homogènia per districtes, excepte en el cas de Gràcia, on els casos relacionats amb el lloguer ascendeix a prop del 80% o Nou Barris on les situacions de precari són majoritàries amb un 44%.

Font: Ajuntament de Barcelona