Acord històric entre l’Ajuntament i el Port de Barcelona

Acorden una millor ordenació dels espais portuaris, limitar les terminals internacionals, guanyar espais per a l’ús veïnal i avançar en la gestió sostenible de la mobilitat i la reducció d’emissions.

L’Alcaldessa, Ada Colau, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, van assolir ahir un seguit d’acords importants i històrics que permetran avançar en la integració dels espais estratègics del front litoral, guanyar espais per a l’ús veïnal i millorar la gestió de la mobilitat i la reducció d’emissions.

Un dels punts clau que s’han abordat és la gestió dels creuers que arriben i surten de la ciutat. El Port de Barcelona és el quart a nivell mundial en nombre de creueristes –en rep 2,6 milions l’any–, fet que obliga a vetllar perquè aquesta sigui una activitat sostenible per a la ciutat. Per garantir-ho, el consistori i l’Autoritat Portuària han acordat limitar el nombre definitiu de terminals marítimes internacionals –terminals de creuers– a 7 (ara n’hi ha 8), que es concentraran totes al moll Adossat seguint un pla d’etapes. Per tant, es retiraran totes les terminals de creuers del ‘port ciutat’ i s’obriran les zones que ocupen a l’ús ciutadà.

Ubicació actual de terminals:

Ubicació nova ordenació:

Millora ambiental

En el marc d’una estratègia orientada a l’ambientalització del tràfic de creuers, el Port sol·licitarà l’elaboració d’un informe sobre el sistema de control actual de les emissions dels vaixells, els protocols i els resultats obtinguts. D’altra banda, encarregarà un estudi específic de l’impacte de la contaminació al port a llarg termini, amb especial èmfasi en les partícules en suspensió i l’impacte als barris de proximitat, i concretament als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. I sol·licitarà a Barcelona Regional l’actualització de l’informe “Anàlisi de la contribució en emissions i immissions del Port de Barcelona l’any 2013”.

A la vista dels resultats d’aquests treballs i seguint les seves recomanacions, el Port formularà un pla d’etapes per a l’ambientalització del tràfic de creuers, amb fites concretes i quantificades per a la reducció de les externalitats mediambientals.

Paral·lelament, el Port elaborarà un Estudi d’Avaluació Generada de la Mobilitat amb origen i/o destinació al moll Adossat, i formularà un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre de creueristes. Tot plegat, amb la voluntat d’evitar la congestió viària a la plaça de les Drassanes i reduir la saturació de la Rambla com a zona de vianants.

La Nova Bocana: més espais pels veïns

Un altre dels acords importants fa referència a la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana que impulsa el Port de Barcelona. El Pla  preveu augmentar l’espai públic de l’àmbit de la Nova Bocana en 14.000 metres quadrats addicionals. L’ampliació de la superfície destinada a ús públic es concentra, principalment, a la zona perimetral de la futura Marina Vela, on es generen dos trams de passeig públic equivalents en extensió a la Rambla de Barcelona (entre la plaça Catalunya i la plaça de Colom). La modificació suposa que el 100% dels espais que envolten el mirall d’agua de la marina i dels seus entorns sigui d’ús públic, un increment notable respecte al planejament vigent, que contemplava que només un 68% dels espais exteriors tingués caràcter públic.

Pel que fa als usos previstos en tot l’àmbit, es determina que cap edifici podrà tenir un ús exclusiu, i es limitarà l’ús comercial a un 20% i el de restauració a un 15% del sostre total de l’àmbit. A més, per a la instal·lació i el funcionament de terrasses en els espais lliures, serà d’aplicació el mateix règim jurídic vigent a l’àmbit del Port Vell.

Per altra banda, el Govern municipal treballa des de fa mesos en la reapropiació de l’àmbit del moll de la Fusta, de titularitat repartida entre el Port i l’Ajuntament, per part dels veïns i veïnes de Ciutat Vella. En aquest sentit, el Port dona suport a la iniciativa de l’Ajuntament d’impulsar la reforma integral de l’àmbit del passeig de Colom i el moll de la Fusta per augmentar els espais de parc i jardí urbà i ús públic al servei de la ciutadania.