Un estudi del VHIO descobreix com portar la immunoteràpia “a domicili” en càncer de mama

Es tracta d’una teràpia personalitzada que beneficia molt al pacient que pateix el càncer de mama HER2+.

La immunoteràpia és avui dia una de les estratègies més noves per combatre el càncer, però aconseguir que el sistema immunitari ataqui només les cèl·lules tumorals era un dels seus reptes. Ara, un treball liderat pel Dr. Joaquín Arribas, director del Programa d’Investigació Preclínica de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), professor ICREA i director científic de CIBERONC, ho ha aconseguit. L’estudi, la primera autora del qual és Irene Rius, ha demostrat l’eficàcia del fàrmac p95HER2-TCB. Aquest fàrmac s’encarrega de, literalment, guiar les cèl·lules del sistema immunitari anomenades limfòcits fins a la cèl·lula tumoral. Ho fa a través de la proteïna p95HER2, present exclusivament en cèl·lules tumorals. Així es pot combatre un tipus de càncer de mama HER2+ en pacients que no responen a altres tractaments i fer-ho amb immunoteràpia i de manera dirigida únicament a les cèl·lules tumorals.

Al treball, que es publica avui a la revista Science Translational Medicine, han participat investigadors del CIBERONC, però especialment gran quantitat de grups de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), tant del seu Programa Preclínic com del Translacional i del Programa Clínic, és a dir, un exemple de la investigació translacional i multidisciplinària que es duu a terme a la institució. A més, també hi han participat el departament d’Oncologia i el de Patologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, com a exemple de les sinergies derivades de la investigació en un campus d’excel·lència i evidenciant de nou un esforç col·laboratiu d’investigadors del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus.

p95HER2-TCB, un imant que atreu el sistema immunitari fins a les cèl·lules tumorals

Recentment s’ha començat a desenvolupar un nou tipus de fàrmac anomenat TCB (anticossos biespecífics de cèl·lules T). Aquests anticossos poden ser molt selectius i anar directes a unir-se a una proteïna concreta, en aquest cas, a la p95HER2, present exclusivament en cèl·lules tumorals i no en teixits sans. A més, són biespecífics perquè tenen una estructura bipartida, fet que significa que tenen dos llocs d’unió –com 2 braços–, de manera que poden, alhora, unir-se a les cèl·lules del sistema immunitari i a la cèl·lula tumoral per portar literalment de la mà els limfòcits fins a la cèl·lula tumoral i no a una altra, fet que mitjança la destrucció d’aquesta última.

Aquest nou fàrmac funciona com un imant que fa que el sistema immunitari de la mateixa pacient sigui atret per les cèl·lules tumorals, s’hi dirigeixi directament i les ataqui, sense que aquesta resposta afecti la resta de cèl·lules sanes. “Es crea d’aquesta manera una espècie de pont molt específic entre el limfòcit de la pacient i la seva cèl·lula tumoral que ens permet una resposta molt dirigida i controlada per a tumors de mama HER2+. Hem aconseguit portar un tractament d’immunoteràpia «a domicili». Al sistema immunitari li faltava l’adreça exacta del tumor, i ara sap que ha de portar el limfòcit fins a les cèl·lules que expressen la proteïna p95HER2”, explica el Dr. Joaquín Arribas.

Una teràpia molt personalitzada

La veritat és que les pacients amb tumors de mama HER2+ que es poden beneficiar d’aquest tipus de teràpia són aproximadament un 10%. Només els que expressen la proteïna p95HER2 es poden beneficiar d’aquest fàrmac, i això suposa un 40% dels tumors HER2+, que al seu torn suposen entre el 20 i el 25% de tots els càncers de mama. “Encara que aparentment i d’inici no hi hagi gaires pacients que se’n puguin beneficiar, la veritat és que les que ho facin podrien obtenir un enorme benefici, i aquesta és, precisament, la filosofia de les teràpies més personalitzades, anar a oferir teràpies molt específiques a col·lectius de pacients que no es beneficien d’altres tractaments. I és que, encara que el 70% de les pacients amb càncer de mama HER2+ s’estan curant, hi ha un 30% que no ho fan i que ara podran tenir una opció”, ens explica el Dr. Arribas, sobretot si tenim en compte que té especial utilitat per a pacients que han desenvolupat una metàstasi i que fins a la data no comptaven amb opcions terapèutiques efectives.