Descoberta una de les peces clau per tractar el càncer de pàncrees

Dra. Pilar Navarro (de blau) i equip.

Inhibir la proteïna Galectina-1 (Gal1) pot convertir-se en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees.

Un estudi internacional liderat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques certifica el paper de la proteïna Galectina-1 en el desenvolupament d’aquest tipus de tumor. Els investigadors han comprovat amb ratolins que inhibir aquesta proteïna allarga la vida dels animals, els tumors progressen més lentament, són menys agressius i fan menys metàstasi. El càncer de pàncrees és el quart en nombre de morts relacionades amb càncer i, actualment, no hi ha cap tractament curatiu eficaç.

Els tumors ductals de pàncrees es desenvolupen en un micro ambient tumoral particular, que es considera una de les claus per entendre el seu desenvolupament i la seva resistència a les quimioteràpies convencionals, així com la falta d’èxit de nous tractaments, com ara la immunoteràpia. Dins aquest entorn, favorable a les cèl·lules tumorals i que les aïlla del sistema immunitari i dels tractaments, hi ha unes cèl·lules anomenades fibroblasts, que són les responsables de la producció de grans quantitats de Galectina-1. Aquesta proteïna té un paper vital en tot el procés de creixement del tumor. Incrementa la seva proliferació, migració i invasió, és a dir, el fa més agressiu. També és una peça clau en la creació de l’entorn favorable al seu creixement i, a la vegada, manté el sistema immunitari deprimit, fet que permet al tumor restar invisible.

Tractament efectiu

Inhibir la proteïna Galectina-1 (Gal1) pot convertir-se en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (conegut com a PDA), per al qual, en aquests moments, no hi ha cap tipus de tractament curatiu. És la conclusió d’un estudi internacional liderat per la Dra. Pilar Navarro (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i IIBB-CSIC), i pel Dr. Gabriel Rabinovich del Laboratorio de Inmunopatología (Instituto de Biología y Medicina Experimental, Buenos Aires, Argentina). L’estudi “obre vies translacionals molt interessants i indica que cal avançar en el possible ús clínic d’aquesta nova diana molecular”, explica la Dra. Navarro.

La coordinadora de l’estudi destaca que “el nostre grup ja havia demostrat anteriorment el potencial de Gal1 com a diana terapèutica en PDA, però aquest cop hem fet l’estudi amb un model transgènic de ratolí desenvolupat al CNIO (Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques), que presenta la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, la mutació de l’oncogen KRas, la qual cosa ens ha permès recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s’observa en humans”. A banda del CNIO, l’estudi ha comptat amb la col·laboració d’oncòlegs de l’Hospital del Mar i de grups de recerca dels Estats Units i de l’Argentina. A més, l’estudi ha rebut la primera ajuda concedida per les beques Carmen Delgado/Miguel Pérez Mateo de l’Associació Espanyola de Pancreatologia (AESPANC) i de l’Associació Càncer de Pàncrees (ACANPAN).